Tractament de l’ansietat en adolescents

Reconèixer l’ansietat en un adolescent no sempre és senzill, ja que pot manifestar-se de formes molt diferents. Alguns nois i noies expressen clarament el seu malestar, mentre que altres el amaguen o ni tan sols saben identificar què els està passant. Estar atents a certs canvis en el seu comportament, estat emocional i benestar físic pot ajudar-te a detectar si necessita suport professional.

A nivell físic, l’ansietat pot manifestar-se amb símptomes com taquicàrdia, suor excessiva, tensió muscular, mal de cap o d’estómac sense causa mèdica aparent, marejos, sensació de falta d’aire o dificultats per dormir. Aquests símptomes solen aparèixer especialment en situacions que li generen estrès, però en casos d’ansietat generalitzada poden estar presents de manera gairebé constant.

A nivell emocional i conductual, és freqüent observar irritabilitat, canvis bruscos d’humor, plor fàcil, preocupació excessiva per coses que abans no li inquietaven, dificultat per concentrar-se o una sensació constant que passarà alguna cosa dolenta. També pot aparèixer evitació: el teu fill o filla pot començar a rebutjar situacions socials, activitats extraescolars o fins i tot evitar anar a l’institut. L’aïllament social, la pèrdua d’interès en activitats que abans gaudia i la baixada del rendiment acadèmic són senyals importants a tenir en compte. Si observes diversos d’aquests símptomes de manera persistent durant setmanes, és el moment de consultar un psicòleg especialitzat en adolescents.

No tots els trastorns d’ansietat es manifesten de la mateixa manera. Conèixer els tipus més freqüents t’ajudarà a entendre millor què pot estar experimentant el teu fill o filla i com podem ajudar-lo des de la consulta.

L’ansietat generalitzada es caracteritza per una preocupació constant i difícil de controlar sobre múltiples aspectes de la vida: el rendiment escolar, les relacions amb amics, la salut pròpia o de la família, el futur… L’adolescent sent que no pot “apagar” els seus pensaments i viu en un estat d’alerta continu que resulta esgotador. Aquesta preocupació excessiva interfereix en la seva capacitat de gaudir del present i afecta tant el seu benestar emocional com físic.

L’ansietat social és especialment rellevant en l’adolescència, etapa en què les relacions amb el grup d’iguals són fonamentals. Es manifesta com una por intensa a situacions socials, a ser jutjat, criticat o humiliat pels altres. Pot portar l’adolescent a evitar parlar a classe, assistir a festes, menjar davant d’altres o participar en activitats grupals. Aquesta por no és timidesa; és una resposta ansiosa que limita seriosament el seu desenvolupament social i pot afectar la seva autoestima.

Les crisis d’ansietat, crisis d’angoixa o atacs de pànic són episodis sobtats de por intensa acompanyats de símptomes físics molt desagradables: palpitacions, sensació d’ofec, mareig, tremolors, por a morir o a perdre el control. Aquests episodis solen durar diversos minuts i poden aparèixer sense un desencadenant clar, cosa que genera en l’adolescent una por anticipatòria que tornin a ocórrer. Aquesta por a la por pot portar-lo a evitar llocs o situacions on ha tingut crisis anteriorment.

A iAra Unitat de Psicologia de Sant Cugat entenem que cada adolescent és únic, i per això el nostre primer pas és sempre realitzar una avaluació psicològica personalitzada. Necessitem comprendre què està generant i mantenint l’ansietat: quines situacions la desencadenen, com ho està vivint el teu fill o filla, quins pensaments l’alimenten i com està afectant la seva vida quotidiana. Aquesta avaluació ens permet dissenyar un tractament específic i adaptat a les seves necessitats.

Treballem des d’un enfocament integral i basat en l’evidència, ajudant l’adolescent a comprendre què li està passant, a identificar els factors que mantenen la seva ansietat i a desenvolupar estratègies per gestionar-la de manera més efectiva en el seu dia a dia. L’objectiu és que pugui afrontar les situacions que ara evita, que aprengui a regular les seves emocions i que recuperi la confiança en si mateix o mateixa.

La psicoteràpia individual és el nostre espai de treball principal amb l’adolescent, on pot expressar-se lliurement en un ambient de confiança i sense judicis. A més, quan ho considerem necessari i beneficiós, treballem de manera coordinada amb la família i amb el centre escolar, perquè sabem que el suport de l’entorn és fonamental. No es tracta només que el teu fill o filla aprengui a manejar l’ansietat, sinó que tot el seu entorn comprengui què li està passant i com acompanyar-lo de la millor manera.

Com a pare o mare, és natural que vulguis protegir el teu fill de qualsevol malestar, però quan parlem d’ansietat, trobar l’equilibri entre validar les seves emocions i no sobreprotegir-lo és fonamental. Validar significa reconèixer que el que sent és real i important, sense minimitzar-ho (“no és per tant”) ni dramatitzar-ho. Frases com “entenc que això et genera molta angúnia” o “sé que per a tu això és molt difícil” l’ajuden a sentir-se comprès i acompanyat.

Al mateix temps, és important no fomentar l’evitació. Si el teu fill o filla evita sistemàticament les situacions que li generen ansietat, aquesta es mantindrà i probablement augmentarà. L’objectiu no és exposar-lo de cop al que més tem, sinó acompanyar-lo gradualment a afrontar les seves pors, celebrant cada petit pas que faci. El teu paper aquí és animar-lo amb afecte i transmetre-li confiança en la seva capacitat de superació, sense pressionar però sense permetre que l’evitació s’instal·li com a patró.

Quan és el moment de buscar ajuda professional? Si observes que l’ansietat està afectant el seu rendiment escolar, les seves relacions socials o el seu benestar diari; si els símptomes persisteixen durant setmanes o s’intensifiquen; si el teu fill o filla expressa malestar emocional significatiu o si apareixen conductes d’evitació marcades, és moment de consultar. La intervenció primerenca és clau: com més aviat abordem l’ansietat amb suport psicològic especialitzat, més recursos desenvoluparà el teu fill o filla per gestionar el seu món emocional de manera sana i efectiva.