Tractament de l’Assetjament i la Violència Escolar

L’assetjament escolar pot manifestar-se de moltes formes, i en molts casos es combinen diversos tipus simultàniament. Conèixer-los t’ajudarà a identificar situacions que potser no semblen “tan greus” però que sí constitueixen assetjament.

L’assetjament físic és el més visible: empentes, cops, puntades o accions com amagar o trencar les seves pertinences. L’assetjament verbal inclou insults, burles, malnoms humiliants, amenaces o comentaris despectius constants sobre el seu aspecte físic, la seva manera de ser, el seu rendiment escolar o qualsevol característica personal. L’assetjament social o relacional és més subtil però igualment nociu: exclusió deliberada del grup, fer el buit, difondre rumors falsos, manipular amistats per aïllar-lo, o ridiculitzar-lo públicament davant dels altres.

L’assetjament psicològic inclou intimidació, xantatge, humiliacions constants que minen l’autoestima de la víctima. I cada cop és més freqüent el ciberassetjament o ciberbullying, que té característiques específiques que el fan especialment nociu: ocorre 24 hores al dia, 7 dies a la setmana (la víctima no té descans ni tan sols a casa), pot viralitzar-se i arribar a molta gent de manera instantània, queda registrat i pot reapareixer, i sovint l’agressor actua des de l’anonimat. Inclou missatges amenaçadors o humiliants, difusió de fotos o vídeos comprometedors, suplantació d’identitat o exclusió de grups online.

És important entendre que l’assetjament és un fenomen grupal, no només cosa de dues persones. Hi ha la víctima, l’agressor o els agressors, però també els observadors, que amb el seu silenci o participació passiva permeten que continuï. Per això la intervenció ha de ser també a nivell grupal i del centre escolar, no només individual.

L’assetjament escolar no és “una cosa que cal aguantar” ni “part del creixement”. Té conseqüències psicològiques reals, profundes i potencialment duradores que és fonamental abordar amb ajuda professional.

A curt termini, l’adolescent que pateix assetjament desenvolupa amb freqüència ansietat (por constant, hipervigilància, atacs de pànic davant situacions escolars), depressió (tristesa profunda, desesperança, pèrdua d’interès per tot), i en casos greus pot desenvolupar símptomes d’estrès posttraumàtic (revivència de situacions d’assetjament, malsons, respostes d’alarma exagerades). L’impacte en la vida quotidiana és molt significatiu: no pot concentrar-se a estudiar, deixa de gaudir d’activitats que abans li agradaven, s’aïlla socialment fins i tot fora del context escolar.

L’. L’adolescent interioritza els missatges negatius que rep constantment: arriba a creure que és inferior, que no val res, que es mereix el tracte que rep, o que alguna cosa en ell/ella justifica l’assetjament. Aquesta visió distorsionada d’ell mateix/a pot afectar profundament el seu desenvolupament d’identitat en una etapa ja de per si vulnerable. També desenvolupa desconfiança envers els altres, dificultats per establir relacions sanes i por a situacions socials.

Si no s’intervé, les conseqüències poden estendre’s a llarg termini: major risc de trastorns d’ansietat i depressió a l’edat adulta, dificultats persistents en les relacions interpersonals, problemes d’autoestima crònics, i fins i tot, en els casos més greus, ideació o conductes suïcides. Per això és tan important actuar amb rapidesa i oferir suport psicològic especialitzat que ajudi l’adolescent a processar el viscut i a reconstruir el seu benestar emocional.

A iAra Unitat de Psicologia de Sant Cugat acompanyem adolescents que han patit o estan patint assetjament escolar des d’un enfocament integral, validador i reparador. Entenem el profund impacte emocional de l’assetjament i treballem perquè el teu fill o filla pugui recuperar el seu benestar, la seva confiança en si mateix/a i la seva capacitat de relacionar-se de manera sana.

El nostre treball comença amb una avaluació completa de l’impacte emocional que l’assetjament ha tingut: quin tipus d’assetjament ha patit, durant quant de temps, quines conseqüències té en el seu estat emocional actual, com està afectant la seva vida quotidiana, i quines estratègies d’afrontament ha desenvolupat (algunes seran útils, altres poden estar perpetuant el problema). Aquesta avaluació ens permet dissenyar un tractament específic per a les seves necessitats.

En la psicoteràpia individual, creem un espai segur on el teu fill o filla pot expressar el viscut sense por ni vergonya, on se sent escoltat/a, cregut/a i validat/a. Treballem la recuperació emocional (processar el trauma, gestionar ansietat i tristesa), la reconstrucció de l’autoestima (desmuntar els missatges negatius interioritzats, recuperar una visió sana d’ell mateix/a), el desenvolupament d’habilitats socials i d’assertivitat (sense culpabilitzar, ajudant-lo/a a protegir-se i establir relacions sanes), i estratègies concretes per afrontar situacions difícils si l’assetjament encara continua.

És fonamental treballar també de manera coordinada. Col·laborem amb la família perquè sapigueu com acompanyar emocionalment el vostre fill o filla en aquest procés, i quan és necessari i amb el vostre consentiment, ens coordinem amb el centre escolar per assegurar que s’estan prenent mesures efectives per aturar l’assetjament i protegir l’adolescent. Comptar amb l’ajuda d’un psicòleg expert en assetjament escolar fa que l’evolució cap a la recuperació sigui més ràpida i sòlida, perquè l’adolescent necessita suport especialitzat per curar-se i perquè aquesta experiència no marqui negativament el seu futur.

Descobrir que el teu fill o filla està sent víctima d’assetjament escolar genera una barreja intensa d’emocions: ràbia, impotència, culpa per no haver-ho detectat abans, por per les conseqüències. És normal sentir tot això. L’important ara és actuar de manera efectiva per protegir el teu fill o filla i ajudar-lo/a a sortir d’aquesta situació.

El primer i més important: creu el teu fill o filla i valida’l/la. Frases com “segur que exageres”, “alguna cosa hauràs fet tu també” o “no hi facis cas i passaran de tu” són profundament nocius i faran que es tanqui i no torni a explicar res. Diu coses com: “gràcies per explicar-m’ho”, “no és culpa teva”, “aturarem això junts”, “et crec i t’ajudaré”. La teva resposta en aquest moment és fonamental. Escolta sense interrompre, sense pressionar, respectant el seu ritme. Alguns adolescents trigaran a explicar detalls; dóna-li temps i espai.

Documenta tot el que puguis: dates, situacions concretes, captures de pantalla si hi ha ciberassetjament, fotografies de lesions o material danyat, testimonis si n’hi ha. Aquesta informació serà útil tant per a la intervenció del centre com si calgués prendre mesures legals. Comunica la situació al centre escolar de manera immediata i per escrit (perquè quedi constància): sol·licita reunió urgent amb el tutor i l’equip directiu, explica el que està passant amb les dades que tens, i exigeix que s’activi el protocol d’assetjament escolar. El centre té l’obligació legal d’actuar.

Busca ajuda psicològica professional de manera immediata, encara que sembli que el teu fill o filla “ho porta bé”. L’impacte emocional de l’assetjament és profund i les seqüeles poden aparèixer més endavant. La intervenció primerenca marca la diferència entre una recuperació completa i conseqüències que es prolonguen en el temps. No esperis a veure si millora sol: actua ara. No és debilitat demanar ajuda; és la decisió més responsable i protectora que pots prendre pel teu fill o filla.